| << Chapter < Page | Chapter >> Page > |
Amb tot, aquesta divisió en 3 grups no és l'única possible, atesa la gran diversitat d'eines i funcions que trobem dins d'un PLE. Una altra manera de classificar-les és la que presenta Néstor Alonso en la següent il·lustració:
Dins de les PLN hi podem distingir diferents tipus de xarxes segons el seu propòsit (Castañeda y Gutiérrez, 2010), cadascuna de les quals empra eines diferents:
Cultivar i fer ús d'un PLE requereix uns coneixements i competències bàsiques per fer un ús eficient i realment útil de la infinitat de recursos, fonts d'informació i contactes que ens ofereix Internet. L’usuari del PLE ha de ser un aprenent format (Adell i Castañeda, 2010), és a dir, algú que compti amb un mínim de coneixements i aptituds per tal de gestionar adequadament el seu propi aprenentatge.
La manca d'una estructura institucional formal o d'un recolzament estable, fa imprescindible que l'aprenent sigui capaç d'orientar-se enmig d'aquest marasme, de no sentir-se desbordat per un allau d'inputs, de trobar els seus propis punts de referència, fixar-se objectius, i escollir encertadament els mestres, les eines i els continguts que més li convinguin. Cal, per tant, una certa preparació per prendre totes aquestes decisions amb encert o, quan no s’encerta, aprendre dels errors i esmenar-los.
Els PLE apareixen com un veritable salt qualitatiu, no només dins del paradigma de l'e-learning sinó de l'aprenentatge en general. No sempre, però sí molt sovint, l'anomenat e-learning ha fet poc més que trasplantar a l'entorn digital uns continguts i unes maneres de fer pròpies de l'ensenyament tradicional, amb poc valor afegit.
En els PLE, en canvi, s'hi pot encarnar de manera decisiva tot el potencial (amb tots els seus beneficis però també reptes) del maridatge entre les TIC i la formació: el paper central de l'aprenent, la construcció de coneixement de forma col·laborativa, l'accés a un univers inacabable d'informació amb les eines necessàries per filtrar-la i fer-la útil, etc.
Adell, J., i Castañeda, L. (2010). Los entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje. Dins R. Roig i M. Fiorucci (Eds.) Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Alcoy: Marfil.
Álvarez, D. (2010). L'estudiant d'entorns virtuals. Entornos personales de aprendizaje. Recuperat 09/11/2014 des de http://www.slideshare.net/balhisay/entornos-personales-de-aprendizaje-proyecto-epereport-6216449
Borges, F. (2007). L'estudiant d'entorns virtuals. Digithum (9). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Cabrero, J. (2014). Creación de entornos personales de aprendizaje como recursos para la formación. El proyecto DIPRO 2.0. EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. (47)
Castañeda, L., i Adell, J. (Eds.). (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.
Castañeda, L. i Gutiérrez, I. (2010). Redes sociales y otros tejidos online para conectar personas. Dins Castañeda, L. (Coord.). Aprendizaje con Redes sociales. Tejidos educativos en los nuevos entornos. Sevilla: MAD Eduforma.
Fernández-Pampillón, A. (2009). Las plataformas e-learning para la enseñanza y el aprendizaje universitario en Internet. Dins Las plataformas de aprendizaje. Del mito a la realidad. (9). Madrid: Biblioteca Nueva.
Waters, S. (2008). Here are The Results From My PLN Survey! Recuperat el 06/11/2014 de http://suewaters.com/2008/12/04/here-are-the-results-from-my-pln-survey/
Notification Switch
Would you like to follow the 'Entorns personals d'aprenentatge (ple)' conversation and receive update notifications?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|